Grup d'Acció Local Pesquer Costa Brava

Abast geogràfic

La franja litoral de la Costa Brava s'estén al llarg de 158 quilòmetres lineals (85 milles nàutiques) i 256 quilòmetres, 3.611,9 km², limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà.

Principals dades del territori

Municipis

NUNICIPI COMARCA superfície (km2) POBLACIÓ
Blanes La Selva 17,7 39.123
Cadaqués Alt Empordà 26,4 2.840
L'Escala Alt Empordà 16,3 10.276
Llançà Alt Empordà 28,0 4.985
Lloret de Mar La Selva 48,7 37.618
Palamós Baix Empordà 14,0 17.911
Port de la Selva Alt Empordà 41,6 1.002
Roses Alt Empordà 45,9 19.575
Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà 16,2 21.586
Torroella de Montgrí Baix Empordà 65,9 11.388
Tossa de Mar La Selva 38,6 5.623
Total   359,3 171.936

Descripció socioeconòmica del territori

Les principals característiques de l'economia local dels onze municipis ens indiquen que generen una activitat el conjunt de l'any de l'ordre de 2.988 milions d'euros, amb les darreres dades disponibles del 2013, el que representa un 13,3% del conjunt del PIB de l'economi a Girona.

Municipis com Llança, Blanes, l'Escala, Torroella de Montgrí (L'Estartit) o Palamós, on la rellevància del sector pesquer és important, s'observa un pes del sector primari sobre el conjunt de l'activitat molt rellevant, superant en tots els casos el 2,5% del PIB o fins i tot a nivells del 4,17% de Llança. Les dades d'ocupació per sectors mostren un major pes del sector agrari al conjunt de municipis del GALP, així com un major impacte de la recessió econòmica, que ha provocat una contracció dels afiliats a la Seguretat Social superior al 50% els darrers cinc anys.

Un altre aspecte rellevant de la situació socioeconòmica dels municipis del GALP Costa Brava és la rellevància del sector turístic. La importància del sector turístic és un factor comú entre els municipis del GALP.

La importància del sector agrícola i pesquer en termes d'activitat econòmica, així com en termes d'ocupació, permet justificar la rellevància del desenvolupament del GALP Costa Brava, dinamitzar el sector i establir una estratègia comuna entre municipis.

Les dades del sector turístic dels municipis del GALP Costa Brava acrediten la seva importància, el que aporta arguments suficients per a establir una línia d'acció per a potenciar les sinèrgies entre el turismei el sector pesquer. El GALP planteja aprofitar les sinèrgies entre l'activitat pesquera i l'activitat turística, oferta de restauració i iniciatives de promoció conjuntes per reforçar el desenvolupament dels municipis implicats, visualitzar als ports pesquers aquest dinamisme i difondre la riquesa que suposa el patrimoni marítim: natural, cultural, històric, econòmic i social.

Entre el 2000 i el 2013 hi ha hagut una reducció del 41% al conjunt del sector pesquer català. A Girona, la reducció ha estat del 38%. A Girona l'evolució d'ingressos nominals i reals també és més desfavorable que al conjunt de Catalunya. Aquests venen determinats no només per les captures, clarament a la baixa al llarg de tot el període, sinó especialment per l'evolució del preu de venda a la llotja. Els preus del peix i els factors que els fixen esdevenen una variable d'anàlisi molt rellevant. En general, s'observa un problema de comercialització de les Llotges de les comarques gironines.

En resum, els ingressos reals dels pescadors s'han reduït a Girona entorn al 50%, variació molt superior a les mitjanes del conjunt de la població catalana i espanyola, el que justifica que el sector pesquer requereix d'ajudes específiques per sostenir econòmicament l'activitat pesquera. I més tenint en compte que durant el període de creixement econòmic el sector pesquer ja estava en retrocés econòmic, això determina que els problemes econòmics són estructurals. És a dir, si es vol mantenir el sector calen ajudes sostingudes al llarg del temps per resoldre els problemes estructurals i garantir la rendibilitat del sector a llarg termini, alhora que garantir la sostenibilitat dels recursos pesquers i ecosistemes marins.